Terramarnes

Terramarnes (del dialecte emilià terra marna, que vol dir «terra marga»), eren antics poblats de l'edat del bronze mitjà i recent (ca 1650-1150 aC) que van existir a la regió Emília i a les zones de plana baixa de la província de Cremona, Màntua i Verona.

Els terramarnes són l'expressió de l'activitat comercial de l'edat del bronze. Eren assentaments que estaven situats al llarg d'una via de comunicacions que travessava els Alps per la Val Camonica i arribava a les ribes del Po, allà es van construir terramarnes que van servir de magatzems i de punts de sortida dels mercaders d'ambre de la mar Bàltica, i d'estany procedent de les Muntanyes Metal·líferes, que anaven amb direcció a la desembocadura del riu Po i l'Adriàtic, o cap a l'est de la Mar Mediterrània, a la Mar Egea, Creta, Àsia Menor, Síria i Egipte.